L’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, des de l’Institut de la Màcula i la Barcelona Macula Foundation ens sumem a aquesta iniciativa global per contribuir a eliminar prejudicis i estereotips de gènere en la ciència i la investigació

En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes a la ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles. La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. Per això, Nacions Unides va impulsar l’11 de Febrer com a Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència per promoure la reflexió sobre aquest tema i canviar les dinàmiques dominants.

A l’Institut de la Màcula i a la Barcelona Macula Foundation (BMF), com organitzacions en les que predomina la ciència i la recerca, ens sumem a aquesta iniciativa global per eliminar prejudicis i estereotips de gènere. A més a més, les persones que conformem l’equip de treball (oftalmòlegs, especialistes i equip assistencial) som majoritàriament dones. Amb una d’elles, la Miriam García, optometrista i coordinadora d’assajos clínics, mare també d’una nena, parlem de com és la seva relació amb la recerca i de com veu les oportunitats en el futur de la seva filla.

Com vas descobrir la teva vocació científica-investigadora?

Des de petita he tingut curiositat pel perquè de les coses; a l’institut, vaig tenir la sort de coincidir amb professors i professores que van despertar el meu l’interès per les ciències, un fet força clau quan tot són dubtes per triar a què et voldràs dedicar en un futur. En el moment en què vaig començar a participar en assajos, projectes de recerca i col·laboracions amb altres centres vaig tenir clar que era per aquí per on volia anar. És molt enriquidor aprendre del que fas i del que fan els altres.

Com creus que s’hauria d’impulsar la participació plena i equitativa de la dona al món de la ciència?

Aquesta pregunta no és gens fàcil de contestar ja que hi ha molts factors que hi tenen a veure. Per exemple, hi ha moltes dones que es dediquen a la ciència, el fet és quin paper juguen aquestes dones i quina visibilitat se’ls dona. En la meva experiència com a membre de projectes d’investigació en el marc europeu del H2020 i altres convocatòries competitives, veig que s’estan fent passos per corregir aquesta situació des de les institucions. Els criteris avaluadors de les convocatòries actuals inclouen indicadors d’equitat de gènere i hi fan molt d’èmfasi. No només es té en compte la proporció de les dones sinó la responsabilitat que assumeixen. Això obliga a les entitats a establir estratègies de recursos humans (com ara, seguiment de carreres professionals, polítiques de selecció i promoció, etc.) que assegurin les mateixes oportunitats a les dones alhora d’accedir a rols com a líders de projecte (PI).

Valoro molt positivament aquest tipus d’estratègies tot i que els resultats globals encara estan lluny del que hauria de ser. Independentment d’això, he participat en projectes molt engrescadors on el nombre de dones amb responsabilitat era alt.

Opines que és un tema del que s´ha de parlar?

Les dones som a tot arreu i cal fer-ne ressò. En aquest sentit, intento participar en totes aquelles iniciatives impulsades des de la Direcció i l’àrea de comunicació de l’Institut de la Màcula i la BMF a fi d’evidenciar el nostre paper en la recerca i normalitzar-lo.

I, aterrant al dia a dia de la consulta i els projectes, destacaria l’esforç que ha de fer la dona per conciliar vida laboral i personal. Alguns poden pensar que és una cosa superada, però encara queda molta feina per fer.

Com veus el futur de la teva filla i com valores les iniciatives per despertar vocacions, ja sigui des dels centres de recerca, les institucions o l’escola?

A mi m’agradaria que la meva filla sigui el que ella vulgui, com no pot ser d’una altra manera! A casa l’acompanyarem en el que la faci feliç, sigui quina sigui la seva tria. Cal que els adults que col·laborem en la seva educació ens ho creiem també. La meva filla és petita encara, però intentem promoure la seva curiositat jugant, a través dels contes, la música, pintant…

Pel que fa a les iniciatives, actualment hi ha propostes com la ”Setmana de la ciència” en les que es celebren activitats per a totes les edats que desperten la curiositat d’infants i joves. , L’escola i el professorat també fan molt bona feina en aquest aspecte, creant espais i ambients de treball i introduint referents femenins perquè nenes i nens puguin imaginar un futur amb les mateixes oportunitats per a tothom des de ben petits. Encara queda molt camí a recórrer, però així obrim el ventall d’oportunitats a qualsevol infant des de ben petit.