Les mesures farmacològiques generalment consisteixen en col·liris que redueixen la pressió intraocular.
Aquests fàrmacs es prescriuen per tractar els ulls amb hipertensió ocular i amb glaucoma, i s’han d’aplicar amb la freqüència correcta. La finalitat del tractament mèdic és reduir la pressió intraocular per sota del nivell a partir del qual empitjora la lesió del nervi òptic.
Els col·liris disminueixen la pressió per mecanismes diferents: n’hi ha que redueixen la producció de l’humor aquós i n’hi ha que n’augmenten el flux de sortida.
El bon compliment del tractament és fonamental per a controlar de manera eficaç la malaltia, ja que el glaucoma, generalment, és una malaltia crònica que requereix un seguiment continuat i estricte.
És molt important diagnosticar la malaltia de manera precoç per a controlar-ne l’evolució, i és per això que es recomana una visita anual a l’oftalmòleg a partir dels quaranta anys.
Com més avançat estigui el procés glaucomatós en la presentació inicial, més baix ha de ser l’interval de pressió objectiu per a prevenir que la malaltia avanci.
El tractament inicial del glaucoma d’angle obert normalment és mèdic, i es reserva la cirurgia per a casos de fracàs o mala tolerància a la medicació.
L’eficàcia del règim terapèutic s’ha de reavaluar periòdicament.
