Procediment terapèutic que s’empra en oftalmologia i que consisteix a aplicar un feix làser a l’estructura més profunda de l’ull, la retina, amb l’objectiu de produir de manera intencionada una cremada terapèutica en una àrea concreta.
El làser és un raig de llum que es pot enfocar de manera molt precisa en un punt de la retina. L’aplicació del làser mitjançant pulsacions curtes i successives permet fer coagular els vasos sanguinis anormals i reparar esquinçaments a la retina, o destruir teixits anormals que afecten la capacitat visual. La finalitat és tractar diverses malalties oculars mitjançant la destrucció de zones isquèmiques (amb falta d’oxigen), exsudatives (dipòsits anormals), proliferatives (amb proliferació de nous vasos sanguinis) o tumorals. Es pot tractar una àrea petita de la retina o una zona extensa, en aquest cas, la tècnica es denomina fotocoagulació panretinal. Hi ha nombrosos estudis que avalen l’eficàcia d’aquest tractament, amb el qual s’ha aconseguit evitar la deterioració de la capacitat visual associada a certes malalties, com ara la retinopatia diabètica i el despreniment de la retina. Abans que es descobrís la fotocoagulació retinal, la retinopatia diabètica, per exemple, desembocava amb freqüència en la pèrdua total de visió.
