Els últims avenços en oftalmologia i la freqüència de les revisions oculars preventives permeten que un gran nombre de patologies que afecten els ulls no comportin la pèrdua total de la vista.
No obstant això, algunes malalties provoquen una pèrdua de visió que no es pot restablir per mitjà de la cirurgia, amb altres tractaments farmacològics o fins i tot amb ulleres convencionals. Aquesta visió, que pot ser útil però que és insuficient, s’anomena baixa visió.
Els símptomes més freqüents són la pèrdua de visió detallada d’objectes, la disminució del camp visual (visió lateral, graons…), o tots dos símptomes alhora.
Les malalties més freqüents que ocasionen baixa visió són la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), la retinosi pigmentària, la cataracta, la retinopatia diabètica (RD) i el glaucoma.
Quins símptomes presenta la baixa visió?
- Pèrdua de visió central. El pacient nota una pèrdua de visió que li impedeix llegir, veure la televisió, reconèixer les cares de les persones, però que no li impossibilita la mobilitat. Això els passa a les persones que pateixen degeneració macular associada a l’edat (DMAE).
- Pèrdua de camp visual. El pacient té una limitació de la visió perifèrica (lateral, superior, inferior o tubular). Té problemes de mobilitat perquè no veu, per exemple, els obstacles ni les escales. És un símptoma clàssic del glaucoma o de la retinosi pigmentària.
- Enlluernament, pèrdua del contrast i confusió de colors.
- Distorsió de la imatge.
- Visió borrosa.
L’equip especialista en baixa visió fa un estudi per a avaluar la visió de cada pacient. A partir d’aquest estudi, es determina l’agudesa visual, la sensibilitat al contrast, el camp visual i la visió dels colors.
