El Dr. Jordi Monés ha exposat, en dos importants fòrums oftalmològics celebrats a Atenes i a Madrid, la preocupació sobre la posició de l’Agència Europea de Medicaments respecte de l’autorització de Syfovre (pegcetacoplan, Apellis Pharmaceutical), el primer dels dos fàrmacs aprovats als Estats Units per al tractament de la DMAE atròfica. En un post publicat a la xarxa professional LinkedIn, el director de l’Institut de la Màcula qualifica de decebedor el fet «que l’EMA no hagi comprès les complexitats i l’heterogeneïtat inherents a aquesta patologia i no hagi donat suport almenys al tractament per als pacients d’alt risc, que perden la visió tan ràpidament». El professor Monés posa el focus en la «iniquitat» que representa «la falta de disponibilitat de teràpia per als pacients europeus, en contrast amb l’accessibilitat als Estats Units», un fet que justificaria «una prompta resolució».
Segons el Dr. Monés, «en tractar la DMAE exsudativa [una patologia per a la qual sí hi ha fàrmacs aprovats], ens enfrontem als desafiaments diaris que plantegen afeccions potencialment perilloses per a la visió, com l’endoftalmitis. Tot i aquests riscs, no qüestionem la teràpia perquè els beneficis de prevenir la pèrdua visual greu superen amb escreix els riscos. I aquesta és la qüestió».
I continua: «Syfovre i Izervay [el segon dels fàrmacs que l’FDA nordamericana ha aprovat contra la DMAE atròfica, pendent encara de la resolució de l’EMA] han demostrat una eficàcia significativa en la desacceleració de la progressió de les lesions de l’atròfia geogràfica i en la preservació de la funció visual en pacients amb lesions que avancen ràpidament. És essencial reconèixer que, si bé les conclusions primàries són crucials per a l’aprovació regulatòria, és possible que no aclareixin completament quins pacients obtindrien beneficis substancials del tractament. Els criteris de valoració secundaris i les anàlisis post-hoc ofereixen informació valuosa sobre els subgrups de pacients que més es beneficiarien de la teràpia».
Podeu llegir el post del Dr. Jordi Monés aquí.
