Ull plorós per obstrucció del conducte lacrimal

Hi ha moltes causes de l’ull plorós, i és per això que la clau d’un tractament reeixit es basa en una exploració inicial meticulosa per part d’un oftalmòleg especialista. Una manera senzilla d’entendre-ho és classificar el llagrimeig entre el que es genera per anomalies en el sistema de drenatge lacrimal i el que és causat per un excés de producció de llàgrimes.

El sistema lacrimal pot quedar alterat en qualsevol banda, des del començament dels canalicles fins al conducte lacrimonasal. De vegades, el sistema és permeable a l’exploració, però no drena les llàgrimes adequadament; això es denomina epífora funcional, ja que és la funció i no l’estructura de la via lacrimal la que està alterada.

Els nounats poden presentar, de vegades, una obstrucció baixa del conducte lacrimonasal. Això se sol deure a la immaduresa del sistema i, en la majoria de casos, es resol espontàniament abans que compleixin un any.

Pel que fa als adults, l’afecció més comuna del sistema lacrimal es localitza al conducte lacrimonasal. Per causes que es desconeixen, el conducte s’estreny amb l’edat i es pot arribar a tancar completament. Això sol passar amb més freqüència en dones per sobre dels cinquanta anys. Quan el conducte lacrimonasal s’estreny, a més del llagrimeig, també facilita l’aparició d’una infecció, caracteritzada per dolor, enrogiment i, de vegades, pus a la zona del sac lacrimal.

Quan el pacient amb llagrimeig presenta una via lacrimal normal, hem de cercar altres causes. És important, en aquest cas, explorar amb deteniment la superfície ocular, ja que qualsevol problema en aquesta zona ocasiona irritació i, de manera reflexa, un increment del llagrimeig.