Parpella caiguda

El tractament per a aquesta patologia consisteix a reforçar el múscul elevador de la parpella caiguda, a través del seu escurçament. Únicament en els casos de ptosi palpebral paralítica s’ha de recórrer a la suspensió frontal.

Les principals tècniques emprades per corregir la parpella caiguda són:

• Via anterior: es reforça el múscul elevador, mitjançant una petita incisió al plec natural de la parpella. Aquesta incisió també es realitza a la blefaroplàstia, pel que en una operació es podrien corregir els dos problemes. La cicatriu no és visible.
• Via transconjuntival o Tècnica de Putterman: consisteix a reforçar el múscul elevador mitjançant via transconjuntival. No hi ha cap cicatriu, ja que no es realitza una incisió cutània.
• Suspensió Frontal: emprada si les tècniques anteriors no funcionen. Es connecta la parpella al múscul frontal, de manera que el pacient obri els ulls en elevar les celles per acció del múscul frontal.

En el cas dels nens, si no hi ha risc d’ull vague, es recomana no intervenir. Si succeeix el contrari, aquesta operació és urgent.

Cures postoperatori

És recomanable aplicar fred i utilitzar col•liris, així com aplicar una pomada a la cicatriu per reduir els hematomes, durant els primers dies després de la intervenció. En un màxim de dues setmanes el pacient estarà recuperat.

Es pot prevenir?

La parpella caiguda no es pot prevenir. No és una malaltia produïda per un sobreesforç visual ni que es pugui prevenir mitjançant la pràctica d’exercicis.