La paràlisi facial és una disfunció temporal o permanent del nervi facial que afecta uns 20 de cada 100.000 habitants a Espanya cada any. El nervi facial és l’encarregat d’innervar la musculatura facial, per la qual cosa si es paralitza, es perd el to muscular del rostre.
Aquesta disfunció es manifesta tant estèticament com funcionalment, i suposa una repercussió enorme en la vida del pacient.
Causes de la paràlisi facial
Hi ha nombroses classes de paràlisis facials, i la paràlisi de Bell o idiopàtica, la causa de la qual és desconeguda, és la més freqüent, ja que representa el 50 % del total. Típicament, és unilateral i en la majoria de casos es resol espontàniament en un termini de sis mesos.
S’han proposat nombrosos agents causals com a responsables d’aquest quadre, entre els quals el virus de l’herpes, encara que no s’ha demostrat.
Sí que s’ha demostrat, en canvi, que el tractament precoç d’aquestes paràlisis amb corticoides orals incrementa les probabilitats d’experimentar una recuperació completa.
Altres patologies que donen lloc a una paràlisi facial són certes malalties infeccioses, tumorals o neurològiques. En aquests casos és primordial tractar el procés causal.
