Oftalmopatia tiroïdal

L’oftalmopatia tiroïdal sol començar amb una fase d’inflamació activa, que dura entre sis i dotze mesos, seguida per una fase d’estabilitat, en la qual la inflamació cedeix. La fase inflamatòria de la malaltia ocular sol coincidir amb l’inici de l’hipertiroïdisme, encara que de vegades l’oftalmopatia apareix abans o després de la malaltia tiroïdal.

Encara que els quadres de gravetat i presentació són molt diversos, en una fase inicial sol aparèixer fotofòbia, una sensació de cos estrany als ulls, llagrimeig i ulls vermells. Quan la inflamació dels teixits orbitaris (greix i músculs) és més important, aquests augmenten de grandària i apareixen ulls sortits, retracció palpebral i estrabisme.

Un percentatge petit de casos cursen amb pèrdua de visió produïda per la compressió del nervi òptic a causa de l’augment de volum dels teixits inflamats.

És important assenyalar que l’oftalmopatia tiroïdal pot evolucionar independentment de la malaltia tiroïdal. És a dir, en alguns casos, l’oftalmopatia progressa malgrat que la funció tiroïdal estigui controlada.