Membrana epiretinal macular

És indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui les proves següents: una retinografia, una autofluorescència i una tomografia de coherència òptica. En alguns casos, també cal dur a terme una angiografia amb fluoresceïna per a descartar una possible patologia associada.

Un percentatge relativament elevat de membranes epiretinals maculars tenen tendència a estabilitzar-se i, si els símptomes en el moment de l’estabilització no molesten o no disminueixen la qualitat de vida del pacient, es poden seguir controlant sense que calgui la cirurgia.

En els pacients en què la membrana continua evolucionant, es pot arribar a produir una distorsió o una pèrdua de visió significatives. En aquests casos, el tractament consisteix en una vitrectomia posterior de petita incisió, que implica extreure l’humor vitri i dissecar la membrana que provoca la tracció, de manera que s’allibera la retina subjacent i se’n permet la relaxació i el funcionament correcte. La cirurgia es du a terme amb anestèsia local, de manera que el pacient torna a casa després de la intervenció.

Durant els mesos posteriors a la cirurgia la visió millora gradualment en el 80% dels pacients. No obstant això, en els casos en què la membrana provoca una gran tracció i una gran deformitat del teixit retinal, la recuperació visual pot quedar limitada.
L’Institut de la Màcula disposa de la tecnologia més avançada per a diagnosticar i tractar la membrana epiretinal macular. Els darrers avenços tecnològics, tant pel que fa a la visualització com a la instrumentació de la cirurgia vitreoretinal per microincisió, ens permeten abordar el tractament de la membrana epiretinal amb les màximes garanties d’èxit.