Aquesta patologia és inicialment asimptomàtica i pot derivar en una ceguesa total. Els antecedents familiars de glaucoma constitueixen un factor de risc afegit, i és especialment rellevant la incidència de l’afecció entre germans.

El risc de patir glaucoma s’incrementa fins a 10 vegades quan un germà o una germana pateixen aquesta afecció. Una patologia que té un component hereditari molt accentuat, tot i que aquesta predisposició genètica es modula amb altres factors, com l’estil de vida o l’ús de determinats fàrmacs.

En qualsevol cas, l’element genètic és essencial i, en tractar-se d’una patologia que en els primers estadis és completament asimptomàtica, recomanem que les persones amb antecedents familiars de glaucoma se sotmetin a un control anual preventiu.

Malaltia crònica

El glaucoma és una malaltia crònica. Afecta el nervi òptic, que va perdent fibres nervioses i això es tradueix, en els primers estadis, en pèrdua de visió perifèrica. En fases avançades, però, pot desencadenar en pèrdua total de la visió. Els canvis en la visió que es produeixen a l’inici són imperceptibles per al pacient. La bona notícia és que un diagnòstic precoç pot frenar la progressió de la malaltia.

Els tractaments del glaucoma són diversos i l’estudi de les característiques de cada pacient és imprescindible per mantenir a ratlla la patologia.

Tradicionalment, els col·liris hipotensors són la teràpia més prescrita per controlar el glaucoma. Més enllà dels efectes secundaris que poden generar aquests tractaments, que s’han

d’anar observant per substituir- los si és necessari, allò que és fonamental és la constància en l’aplicació d’aquests col·liris —allò que en termes mèdics diem l’adherència al tractament.