La producció de llàgrimes aquoses s’avalua de diverses maneres. La prova de Schirmer es duu a terme posant una tira fina de paper de filtre al fons del sac inferior. Es mesura la quantitat humitejada per quantificar la producció de llàgrimes aquoses.
El test de Schirmer determina si l’ull produeix prou llàgrimes per a mantenir-se humit. Aquesta prova es duu a terme quan una persona presenta els ulls molt ressecs o un llagrimeig excessiu. No suposa cap risc per al pacient.
Abans de l’examen, s’apliquen unes gotes oftalmològiques anestèsiques amb la finalitat d’evitar el llagrimeig dels ulls a causa d’una possible irritació causada per les tires de paper. A continuació, el metge col·loca aquestes tires especials de paper dins de la parpella inferior de cada ull. Habitualment, els ulls es tanquen durant uns cinc minuts, suaument. Passat aquest temps, el metge retira les tires i en mesura la humitat. Si el mesurament és inferior a 10 mil·límetres de tira humida al cap de cinc minuts, es diagnostica deficiència de llàgrima aquosa.
Un resultat normal de la prova sol donar una longitud de més de 10 mil·límetres d’humitat al paper de filtre.
