L’oclusió venosa de la retina és la segona causa més comuna de malaltia vascular retinal, per darrere de la retinopatia diabètica. Es defineix per una dilatació de les venes de la retina, amb hemorràgies, edema intraretinal, isquèmia retinal i edema macular.
Els factors principals de risc són la presència de malalties cardiovascular (diabetis, hipertensió, hiperlipèmia i hipercolesterolèmia). En pacients joves sense aquests antecedents és necessari descartar alguna coagulopatia associada.
S’observa una pèrdua de visió o esborronament sobtat i indolor que inicialment pot ser mínim, però que sol empitjorar durant les hores o dies següents. En alguns casos, es produeix una pèrdua de visió molt greu de manera gairebé immediata.
És important tractar-la i evitar de manera apropiada les complicacions, com l’edema macular, el glaucoma neovascular i la retinopatia proliferativa.
El tractament se centra en dos objectius:
1) identificar els factors de risc modificables i el tractament mèdic que se’ls pot aplicar, i
2) identificar i tractar les complicacions que amenacen la visió.
És indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui les proves següents: una retinografia, una autofluorescència, una tomografia de coherència òptica i una angiografia amb fluoresceïna, també de camp ampli.
Avui en dia disposem de nombrosos avenços farmacològics que han canviat radicalment el pronòstic visual d’aquests pacients. A més de tractar l’edema macular mitjançant diverses estratègies o combinant-les (injeccions de fàrmacs antiangiogènics, corticoides d’alliberament sostingut, fotocoagulació per micropulsacions), s’han de prevenir les conseqüències greus de les formes isquèmiques més severes mitjançant la fotocoagulació extensa de les zones de la retina afectades. En alguns casos extrems cal la intervenció quirúrgica tant de les complicacions retinals com de les de glaucoma neovascular.
Si t’ha interessat ho pots compartir aquí:
