La malaltia de Stargardt és una degeneració precoç de la retina de causa genètica. La màcula, la part de la retina responsable de la visió central (la visió que emprem per a llegir, per a mirar la televisió o per a reconèixer cares), queda afectada primàriament per aquesta malaltia.
És la variant més comuna de degeneració macular juvenil heretada, amb una prevalença estimada d’entre 1 per 8.000 i 1 per 10.000. Normalment, es diagnostica en persones menors de vint anys, tot i que la pèrdua de visió potser no és patent fins a la tercera o la quarta dècada de vida.
Aproximadament, el 90% dels casos es transmeten de manera autosòmica recessiva. Això significa que, perquè una persona tingui aquesta malaltia, els dos progenitors han de tenir el gen afectat. En aquest cas, la possibilitat de tenir un fill afectat és del 25 %. En ser un gen recessiu, potser no hi ha història familiar de la malaltia de Stargardt, de manera que els pares són portadors del gen però no manifesten la malaltia.
