Síndrome de tracció vitreomacular 05/04/2013

En condicions normals l’humor vitri està adherit a la retina mitjançant una capa fina que es denomina membrana hialoide posterior. Quan aquesta capa se separa de la retina, provoca un despreniment del vitri. De vegades, hi ha zones de la retina amb adherències fortes a la membrana hialoide posterior que romanen ancorades malgrat el despreniment de la resta del vitri, i això provoca traccions vitreoretinals. Quan la tracció ocorre a la màcula (zona de la retina responsable de la visió màxima), es denomina síndrome de tracció vitreomacular.

Com a conseqüència d’aquesta tracció sobre la màcula, es pot originar un cúmul de líquid (edema macular cistoide), la separació de les capes de la retina (retinòsquisi macular) o, fins i tot, la formació de forats a la màcula, que comporten pèrdua de visió.

Símptomes

En certs casos els símptomes són molt difícils de detectar i aquesta patologia pot passar desapercebuda. En aquests casos, i malgrat que pateixi síndrome de tracció vitreomacular, si el pacient conserva una visió relativament bona i no presenta símptomes de distorsió visual, la cirurgia no està indicada i se’n pot controlar l’evolució.

Quan sí que es detecten símptomes, el pacient sol manifestar pèrdua de visió central i metamorfòpsia (visió ondada de les línies rectes). Aquests casos s’han d’operar per a evitar canvis irreversibles a la retina.

Tractaments

Eliminar les traccions mitjançant vitrectomia evita la pèrdua de visió o la restableix.

Des de fa poc es disposa de la vitreòlisi farmacològica (injeccions intravítries de fàrmacs que provoquen la separació de la membrana hialoide posterior de la retina) per a evitar la progressió de la malaltia en casos primerencs i la cirurgia en alguns casos.

A l’Institut de la Màcula desenvolupem tècniques de cirurgia vitreoretinal per microincisió que ens permeten obtenir els millors resultats anatòmics i funcionals en les malalties de la retina que requereixen un tractament quirúrgic.