Ull sec 06/01/2013

La síndrome de l’ull sec representa un grup variat d’alteracions que es caracteritzen per símptomes de molèsties oculars i que s’associen a la disminució de la producció de llàgrimes o a una evaporació anormalment ràpida de la pel·lícula lacrimal.

La prevalença de la síndrome de l’ull sec augmenta amb l’edat i afecta aproximadament al 30 % de la població adulta. És una patologia crònica i molt freqüent. 

Símptomes

Quan la superfície de l’ull no té prou hidratació poden aparèixer molèsties oculars: sequedat, incomoditat, sensació de coïssor a la superfície ocular, disminució de la visió i, en alguns casos, lesions a la còrnia i a la conjuntiva.

Etiologia

La síndrome de l’ull sec es produeix quan la glàndula lacrimal no segrega prou llàgrima per a mantenir l’ull lubricat de manera adequada o per una evaporació anormalment ràpida de la pel·lícula lacrimal.

La disfunció de les glàndules de Meibomi és una de les causes més habituals de l’ull sec evaporatiu. Les glàndules de Meibomi estan situades a l’extrem de la parpella. Secreten una substància lipídica composta per elements com els fosfolípids, els triglicèrids i els esterols lliures, que lubrifica la superfície ocular i, a més, retarda l’evaporació de la llàgrima.

El paper d’aquestes desenes de glàndules es pot veure alterat negativament per l’edat, la menopausa, l’ús perllongat de lents de contacte o la deficiència aquosa. També l’afecta l’administració de determinats medicaments antiandrogènics, antidepressius o retinoides, entre d’altres.

La secreció normal de les glàndules de Meibomi depèn de factors genètics i hormonals.

Tractament

Una anamnesi correcta, l’exploració oftalmològica i els exàmens oftalmològics específics determinen el tractament més adequat en cada cas concret. És important identificar-ne la causa i tractar-la de manera precoç per a prevenir el dany ocular.

En els casos de síndrome de l’ull sec lleu és important netejar les glàndules lacrimals sovint amb una tovalloleta. Les llàgrimes artificials i les pomades lubrificants ajuden a controlar la sequedat i la irritació.

En els casos de síndrome de l’ull sec moderada s’augmenta la freqüència d’aplicació de les llàgrimes artificials. Si aquestes mesures són inadequades o no són pràctiques, s’ha de considerar de cloure els punts lacrimals amb taps lacrimals. La ciclosporina al 0,05 % és efectiva en els pacients amb síndrome de l’ull sec crònica i amb disminució de llàgrimes secundària a una inflamació ocular.

En els casos de síndrome de l’ull sec sever calen tractaments addicionals més específics: acetilcisteïna, sèrum autòleg, cambra humida o tarsorràfia lateral.

En els casos en què coexisteixin malalties del teixit conjuntiu (com, per exemple, en síndrome de Sjögren), s’actua conjuntament amb un metge internista o un metge reumatòleg.

Quan el pacient presenta una disfunció en les glàndules de Meibomi, procedim a desobstruir-les i repermeabilitzar-les mitjançant el massatge glandular. Aquest ens permetrà restaurar-ne la correcta secreció. És un procediment segur, ràpid i eficaç.

Per a més informació:

Unitat especialitzada d’ull sec