Ull plorós 22/03/2013

El llagrimeig és un problema relativament habitual i representa un dels símptomes que més sovint reporten els pacients que visiten una consulta d’oftalmologia. L’ull plorós pot arribar a ser un problema molt incòmode per al pacient, ja que implica que s’hagi d’assecar les llàgrimes contínuament, a més de provocar visió borrosa.

La via lacrimal normal

La via lacrimal normal s’origina a la banda interna de la parpella, prop del nas. D’allí surten dos conductes petits, anomenats canalicles lacrimals, que s’originen a la parpella superior i a la inferior, i drenen al sac lacrimal, una estructura situada en íntima relació amb les fosses nasals i els sins paranasals. El sac lacrimal drena directament al nas.

En condicions normals, el volum de llàgrimes és imperceptible al nas, ja que es reabsorbeixen gràcies al pas d’aire de manera continuada.

Causes del llagrimeig

Hi ha moltes causes de l’ull plorós, i és per això que la clau d’un tractament reeixit es basa en una exploració inicial meticulosa per part d’un oftalmòleg especialista. Una manera senzilla d’entendre-ho és classificar el llagrimeig entre el que es genera per anomalies en el sistema de drenatge lacrimal i el que és causat per un excés de producció de llàgrimes.

El sistema lacrimal pot quedar alterat en qualsevol banda, des del començament dels canalicles fins al conducte lacrimonasal. De vegades, el sistema és permeable a l’exploració, però no drena les llàgrimes adequadament; això es denomina epífora funcional, ja que és la funció i no l’estructura de la via lacrimal la que està alterada.

Els nounats poden presentar, de vegades, una obstrucció baixa del conducte lacrimonasal. Això se sol deure a la immaduresa del sistema i, en la majoria de casos, es resol espontàniament abans que compleixin un any.

Pel que fa als adults, l’afecció més comuna del sistema lacrimal es localitza al conducte lacrimonasal. Per causes que es desconeixen, el conducte s’estreny amb l’edat i es pot arribar a tancar completament. Això sol passar amb més freqüència en dones per sobre dels cinquanta anys. Quan el conducte lacrimonasal s’estreny, a més del llagrimeig, també facilita l’aparició d’una infecció, caracteritzada per dolor, enrogiment i, de vegades, pus a la zona del sac lacrimal.

Quan el pacient amb llagrimeig presenta una via lacrimal normal, hem de cercar altres causes. És important, en aquest cas, explorar amb deteniment la superfície ocular, ja que qualsevol problema en aquesta zona ocasiona irritació i, de manera reflexa, un increment del llagrimeig.

Tractament de les obstruccions de la via lacrimal

L’obstrucció del conducte lacrimonasal només té tractament quirúrgic, que es denomina dacriocistorinostomia (DCR). Amb aquesta operació es crea una via nova per a les llàgrimes, que va des del sac lacrimal fins al nas i evita el conducte lacrimonasal obstruït. Es tracta d’una cirurgia ambulatòria que en la gran majoria de casos es duu a terme amb anestèsia local amb sedació.

La fórmula menys invasiva de DCR és l’abordatge endoscòpic a través del nas. Amb aquesta tècnica obtenim uns resultats molt similars als de la cirurgia clàssica externa, amb l’avantatge que és una cirurgia més curta, sense cicatriu i amb una recuperació més ràpida.