Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Accessibilitat
Aneu a dalt

Amunt

Oftalmopatia tiroïdal 02/06/2013

Tiroides

L’oftalmopatia tiroïdal és una malaltia autoimmune en la qual el mateix sistema immunològic del pacient ataca la glàndula tiroide i produeix, en la majoria de casos, un hipertiroïdisme. Els mateixos anticossos que reaccionen contra la tiroide ho fan també contra el greix orbitari i els músculs extraoculars, i produeixen l’oftalmopatia tiroïdal. 

Senyals i símptomes de l’oftalmopatia tiroïdal 

L’oftalmopatia tiroïdal sol començar amb una fase d’inflamació activa, que dura entre sis i dotze mesos, seguida per una fase d’estabilitat, en la qual la inflamació cedeix. La fase inflamatòria de la malaltia ocular sol coincidir amb l’inici de l’hipertiroïdisme, encara que de vegades l’oftalmopatia apareix abans o després de la malaltia tiroïdal.

Encara que els quadres de gravetat i presentació són molt diversos, en una fase inicial sol aparèixer fotofòbia, una sensació de cos estrany als ulls, llagrimeig i ulls vermells. Quan la inflamació dels teixits orbitaris (greix i músculs) és més important, aquests augmenten de grandària i apareixen exoftàlmies, retracció palpebral i estrabisme.

Un percentatge petit de casos cursen amb pèrdua de visió produïda per la compressió del nervi òptic a causa de l’augment de volum dels teixits inflamats.

És important assenyalar que l’oftalmopatia tiroïdal pot evolucionar independentment de la malaltia tiroïdal. És a dir, en alguns casos, l’oftalmopatia progressa malgrat que la funció tiroïdal estigui controlada. 

Tractament de l’oftalmopatia tiroïdal

Aquesta malaltia requereix que s’abordi de manera multidisciplinària; per tant, un endocrinòleg i un oftalmòleg especialistes han de tractar la malaltia de manera conjunta.

Per raons que no es coneixen del tot bé, el tabac augmenta el risc de patir complicacions en la malaltia i també la probabilitat de tenir recurrències de la fase inflamatòria, i per això és especialment recomanable abandonar el consum de tabac.

Mentre dura el procés inflamatori, i en casos lleus i moderats, es recomana emprar col·liris i pomades per a lubricar la superfície ocular. En alguns casos, els pacients amb una inflamació molt important o amb complicacions, com ara pèrdua de visió, requereixen tractaments endovenosos amb corticoides o altres medicacions immunosupressores.

Passada la fase inflamatòria, molts pacients tornen a la normalitat i no necessiten cap altre tractament. Els pacients que pateixin seqüeles permanents, com ara exoftàlmia, retracció palpebral o estrabisme, han de rebre tractament quirúrgic per a recuperar la normalitat.


Autor

Dr. José Nieto, M.D.
Número de Col·legiat COMB: 38.579
Metge Oftalmòleg
Especialista en Cirurgia Plàstica Ocular

Última modificació 5 Desembre, 2017 - 13:12