Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Accessibilitat
Aneu a dalt

Amunt

Miopia, hipermetropia i astigmatisme 24/03/2013

miopia-hipermetropia-astigmatismo

Què és la refracció ocular? 

Gran part de les consultes oftalmològiques es deuen a problemes en la refracció ocular. La major part de refraccions no són malalties pròpiament dites sinó petites variacions de la grandària o de la forma de l’ull que comporten que les imatges es vegin desenfocades i que obliguen el pacient a portar alguna mena de correcció òptica.

Els defectes de la refracció ocular són tres: la miopia, la hipermetropia i/o l’astigmatisme. 

Miopia

L’ull miop té una longitud més gran del normal. Las imatges dels objectes llunyans queden enfocades en un pla per davant de la retina i aquests es veuen borrosos. 

Hipermetropia

La hipermetropia és el defecte oposat a la miopia. L’ull té una longitud més petita del normal i, per això, les imatges dels objectes llunyans queden enfocades per darrere de la retina. 

Astigmatisme

Els astigmatismes són defectes que depenen de la regularitat (esfericitat) de les superfícies òptiques, sobretot de la còrnia. Sovint coexisteixen amb la miopia o la hipermetropia.

Una gran part de la població té un cert grau d’astigmatisme.

Com es corregeixen els defectes de refracció

La cirurgia refractiva té com a finalitat reduir o eliminar la dependència dels pacients pel que fa a la correcció òptica (ulleres o lentilles) de manera definitiva.

Actualment disposem d’un seguit de tècniques quirúrgiques que corregeixen els defectes de refracció de manera definitiva i que ens permeten evitar la dependència de les ulleres. Entre aquestes tècniques de cirurgia refractiva, en diferenciem dues classes:

  • Les tècniques amb làser, que es duen a terme a la còrnia. Són les més emprades en miopies, hipermetropies i astigmatismes no gaire elevats.
  • Les tècniques amb lent intraocular fàquica. S’empren, normalment, en casos de més graduació o en els casos en què, per alguna circumstància, no es pot aplicar una tècnica amb làser. La tendència actual, atesa la seguretat, la predictibilitat i la qualitat de visió que proporcionen als pacients, és emprar tècniques amb lent intraocular per a refraccions cada vegada menors.

 

Tècniques de cirurgia refractiva

Cirurgia refractiva corneal 

LASIK

La cirurgia refractiva amb làser més emprada és el LASIK. Consisteix a modificar la forma de la còrnia per canviar la refracció o la graduació total de l’ull. Per fer-ho, se separen amb cura les primeres làmines del teixit corneal (flap corneal), ja sigui de manera mecànica o amb el làser de femtosegon, i després s’aplica el làser excimer, que modela la còrnia per corregir les diòptries desitjades. Finalment, es recobreix la zona tractada amb el flap corneal, sense que calguin punts, per restablir la superfície ocular normal.

El làser excimer de què disposem a l’Institut de la Màcula permet dur a terme tractaments personalitzats per a augmentar la precisió en la correcció i per a millorar la qualitat visual, a més de respectar de manera més eficient el gruix de la còrnia.

La cirurgia refractiva LASIK es porta a terme amb anestèsia tòpica, dura pocs minuts i és indolora, i la recuperació visual és pràcticament immediata. Al cap de poques hores el pacient pot fer la majoria de les activitats habituals sense que li calguin ulleres.

PRK

La queratectomia fotorefractiva (PRK) amb làser excimer és una tècnica quirúrgica mitjançant la qual es corregeixen les diòptries amb ablació superficial corneal. Amb aquesta tècnica el làser s’aplica directament sobre la superfície externa de la còrnia per esculpir una nova superfície òptica sota l’epiteli.

Els avantatges principals de la PRK són la simplicitat, la seguretat (no necessita tall corneal) i la precisió. No obstant això, al final del tractament deixa una àrea corneal denudada de l’epiteli, el qual ha de regenerar-se. Això provoca molèsties postoperatòries durant els primers dies.

La PRK és preferible en alguns casos, sobretot per a corregir miopies baixes i en casos d’opacitats corneals superficials que es vulguin eliminar.

Algunes consideracions

L’elecció de la tècnica de cirurgia refractiva més adequada per a cada persona depèn de diversos factors. És fonamental que el defecte refractiu es mantingui estable durant un mínim d’un any i que el pacient tingui més de divuit anys i estigui molt motivat per a sotmetre’s a la intervenció.

El cirurgià té en compte el nombre de diòptries que s’han d’intervenir, les característiques de la còrnia pel que fa a la forma, a la curvatura, a la regularitat i al gruix determinats, les característiques del segment anterior de l’ull i la profunditat de la cambra anterior, i també valora, després de completar una exploració oftalmològica completa, l’estat de les diferents estructures oculars.

Es duen a terme unes proves complementàries específiques i, una vegada valorats acuradament aquests factors, l’especialista assessora sobre la tècnica de cirurgia refractiva més adequada i segura per a cada cas concret.


Tractaments relacionats

· Cirurgia refractiva corneal: LASIK, PRK

· Cirurgia refractiva amb implantació de lent fàquica de cambra posterior (ICL)

· Contactologia


Procediments relacionats

· Aberrometria

· Topografia corneal

· OCT de segment anterior

· Microscòpia especular

· Test de Schirmer

· Queratometria


Autor

Dra. Paula Verdaguer, M.D. PhD
Núm Col·legiat COMB: 40.737
Metge Oftalmòleg
Especialista en Còrnia, Cirurgia Refractiva i Cataractes

Última modificació 16 Novembre, 2017 - 17:43