Membrana epiretinal macular 22/03/2013

Què és una membrana epiretinal macular?

La retina és una capa fina que cobreix la part interna de la paret posterior de l’ull, en la qual s’enfoquen les imatges que s’envien després al cervell. Al centre de la retina hi ha la màcula, la part responsable de la visió central, la visió que emprem per a llegir, per a mirar la televisió o per a reconèixer cares.

Per membrana epiretinal s’entén la contracció del teixit de la superfície de la retina que provoca que s’arrugui, amb les consegüents pèrdua i distorsió de la visió. En molts casos cal eliminar-la amb microcirurgia per a evitar la pèrdua irreversible de visió.

Causes

El creixement del teixit (membrana) en l’àrea macular es pot desenvolupar en ulls sans i pot estar relacionat amb el despreniment del vitri (substància gelatinosa que omple l’interior de l’ull) de la retina. Les membranes també es poden formar després de qualsevol fenomen que comporti inflamació ocular, com ara cirurgies o malalties inflamatòries i infeccioses intraoculars. 

Factors de risc principals

El factor de risc principal és l’edat, però n’hi ha d’altres que cal tenir en compte:

1. Pacients sotmesos a cirurgia ocular.
2. Pacients que han presentat inflamacions intraoculars, sobretot de la part posterior de l’ull.
3. Pacients que han presentat patologia dels vasos de la retina.
4. Pacients que han presentat membrana epiretinal macular a l’altre ull (aproximadament, el 20 % més de risc). 

Símptomes

Els símptomes relacionats amb la membrana epiretinal macular se solen desenvolupar gradualment. Si la membrana es contreu, pot arribar a distorsionar la visió o pot aparèixer una boira al centre de la visió. Amb el temps, la distorsió empitjora i provoca dificultat a l’hora de llegir o acaba complicant que l’ull afectat dugui a terme qualsevol tasca. 

Quin n’és el tractament?

És indispensable un examen oftalmològic complet que inclogui les proves següents: una retinografia, una autofluorescència i una tomografia de coherència òptica. En alguns casos, també cal dur a terme una angiografia amb fluoresceïna per a descartar una possible patologia associada.

Un percentatge relativament elevat de membranes epiretinals maculars tenen tendència a estabilitzar-se i, si els símptomes en el moment de l’estabilització no molesten o no disminueixen la qualitat de vida del pacient, es poden seguir controlant sense que calgui la cirurgia.

En els pacients en què la membrana continua evolucionant, es pot arribar a produir una distorsió o una pèrdua de visió significatives. En aquests casos, el tractament consisteix en una vitrectomia posterior de petita incisió, que implica extreure l’humor vitri i dissecar la membrana que provoca la tracció, de manera que s’allibera la retina subjacent i se’n permet la relaxació i el funcionament correcte. La cirurgia es duu a terme amb anestèsia local, de manera que el pacient torna a casa després de la intervenció.

Durant els mesos posteriors a la cirurgia la visió millora gradualment en el 80 % dels pacients. No obstant això, en els casos en què la membrana provoca una gran tracció i una gran deformitat del teixit retinal, la recuperació visual pot quedar limitada. 

Riscos

Si el pacient no està operat de cataracta, la pot desenvolupar a l’ull operat. Altres riscos extraordinàriament infreqüents en qualsevol procediment intravitri són un despreniment de la retina i una infecció dins de l’ull (la complicació menys freqüent de totes).

L’Institut de la Màcula disposa de la tecnologia més avançada per a diagnosticar i tractar la membrana epiretinal macular. Els darrers avenços tecnològics, tant pel que fa a la visualització com a la instrumentació de la cirurgia vitreoretinal per microincisió, ens permeten abordar el tractament de la membrana epiretinal amb les màximes garanties d’èxit.