Glaucoma d’angle obert 09/09/2013

Què és el glaucoma?

El glaucoma és una malaltia ocular que es caracteritza generalment per l’augment patològic de la pressió intraocular per falta de drenatge de l’humor aquós, encara que aquesta no n’és l’única causa, i té com a condició final comuna una neuropatia òptica que es caracteritza per la pèrdua progressiva de les fibres nervioses del nervi òptic i canvis en el seu aspecte.

El glaucoma és una malaltia del nervi òptic que, si no es  tracta, produeix un deteriorament irreversible en la visió  que arriba a produir ceguesa. Té una prevalença del 2 %  dels pacients de més de 40 anys. Actualment, representa la  segona causa de ceguesa a tot el món.

Principals causes

La causa més comuna sol ser una pressió intraocular més elevada de la que la seva estructura pot suportar, la qual cosa provoca  la pèrdua de fibres d’aquest nervi, i això comporta que la  visió perifèrica del pacient es vegi afectada.

El 70 % dels casos se sol associar a una pressió intraocular  elevada i el 30 % correspon a pressions normals en ulls sensibles.

Una conseqüència habitual del glaucoma és la pèrdua del camp de visió, que es detecta mitjançant una campimetria. La pèrdua de visió del glaucoma afecta primer la part perifèrica del camp de visió. Si la malaltia no es tracta, el camp de visió es va tancant cada vegada més i més, se n’enfosqueix la part central i, finalment, aquesta situació degenera en una ceguesa total de l’ull afectat.

La pèrdua de visió deguda al glaucoma és irreversible, però se’n pot preveure o se’n pot alentir la progressió amb el tractament adequat.

Símptomes

En la major part de casos el glaucoma no presenta cap tipus  de símptomes. La pèrdua de visió lateral que es produeix en la malaltia sol passar inadvertida, sobretot al principi. Altres vegades, els pacients experimenten certa malaptesa quan baixen escales o dificultats per a reconèixer obstacles que  queden als costats. Moltes vegades això no es relaciona amb problemes visuals i, per aquest motiu, molts pacients no van al metge fins que la malaltia està molt avançada i afecta gran part de la visió. Es calcula que, aproximadament la  meitat dels pacients que tenen glaucoma no ho saben.

Principals factors de risc

Hi ha una sèrie de circumstàncies relacionades amb un risc més alt de patir glaucoma:

-          Hipertensió ocular: pressió intraocular superior a 21 mmHg.

-          Edat: a partir dels 60 anys el risc augmenta.

-          Antecedents familiars: multipliquen gairebé per 4 el risc de la població general.

-          Raça: els pacients de raça negra tenen 6 vegades més risc.

-          Miopies altes.

-          Gruix corneal prim.

-          Factors vasculars: diabetis, hipertensió arterial, migranyes, malalties reumatològiques, entre d'altres

-          Pacients que estan prenent corticosteroides.

-          Signes a l’ull d’obstrucció de l’angle: pseudoexfoliació (material proteic) i pigment.

Com es diagnostica?

Actualment, la visualització de l’estructura i la funció del nervi òptic són fonamentals en el diagnòstic, i no només la presa de la pressió intraocular. Per aquest motiu, es realitzen les següents proves complementàries:

-          Visualització del nervi òptic (oftalmoscòpia).

-          Mesura de la pressió intraocular (tonometria).

-          Visualització de l’angle camerular (gonioscòpia).

-          Estudi de la visió perifèrica o camp de visió del pacient (campimetria).

-          Estudi del gruix corneal (paquimetria).

-          Estudi de l’estructura del nervi òptic (tomografia de coherència òptica - OCT).

Com es tracta?

Ara per ara, no es pot recuperar el teixit nerviós que s’hagi deteriorat abans del diagnòstic, però sí que es pot  evitar que el dany al nervi continuï avançant.

Un cop instaurada la malaltia, la disminució de la pressió  intraocular és l’únic tractament eficaç per a frenar la  progressió, fins i tot en els casos de pressió que podrien semblar normals.

Per a aconseguir aquesta reducció s’opta, en primer lloc, per col·liris de gotes hipotensores. Si no n'hi ha prou es poden seguir d’altres procediments:

-          Làsers: com ara la trabeculoplàstia amb làser d'argó o la  ciclofotocoagulació amb làser díode.

-          Quirúrgics: com ara la trabeculectomia, l'esclerectomia profunda no perforant o la implantació de dispositius de drenatge associats o no a la cirurgia de cataracta.

Seguiment

El glaucoma és una malaltia crònica que requereix  un seguiment per a tota la vida a fi d'assegurar que la malaltia no progressa. La pressió ideal és diferent per a  cada pacient i és aquella que fa que la funció i l’estructura  del nervi òptic es mantinguin estables durant el temps.

Aquests canvis només es poden detectar en els controls periòdics de campimetria i/o d’estructura.

Tipus de glaucoma

Existeixen dos tipus de glaucoma en funció de si el sistema de filtració de l’ull (angle camerular) està obert o no, glaucoma d’angle obert i glaucoma d’angle estret.

Glaucoma d’angle obert

L’angle està obert però no funciona bé. Segons el seu  origen, pot ser primari, el més comú, que es produeix  quan no hi ha cap altra malaltia causant. o secundari, causat per una obstrucció del filtre que pot ser deguda a un pigment,  vasos, material proteic, etc.

L’evolució és lenta, no es noten símptomes evidents però es deteriora progressivament la visió; per això aquesta classe de glaucoma es coneix com “el lladre de la vista”.

El glaucoma d’angle obert, segons l’origen, es classifica en:

Primari. Si no hi ha cap altra malaltia que el causi. En aquest apartat s’inclou el glaucoma crònic simple, que és la forma més freqüent de la malaltia.

Secundari. Quan hi ha una altra malaltia que l’origina. En aquest apartat s’inclouen els glaucomes següents:

— Glaucoma neovascular, per la formació de nous vasos a l’iris.

— Glaucoma facolític, per una cataracta de llarga evolució.

— Glaucoma de pseudoexfoliació.

— Glaucoma de cèl·lules fantasma, per una hemorràgia vítria.

— Glaucoma inflamatori, causat per un procés inflamatori a l’interior de l’ull.

— Glaucoma postoperatori.

— Glaucoma traumàtic. Després d’un traumatisme a l’ull, es pot produir una hemorràgia a la cambra anterior, o hipema, que desencadena una hipertensió ocular perquè es bloqueja la reabsorció de l’humor aquós a la xarxa trabecular.

— Glaucoma lenticular, causat per una mala posició del cristal·lí.

— Glaucoma cortisònic, causat per l’ús terapèutic de cortisona o derivats de manera perllongada.