Distròfies i degeneracions corneals 06/04/2013

En la majoria de distròfies i degeneracions corneals es detecten canvis en la transparència de la còrnia, provocats per la formació de dipòsits de materials anòmals. En alguns casos, quan la còrnia està més afectada pel que fa a la curvatura i al gruix corneal, es produeixen èctasis com el queratocon.

La incidència d’aquestes malalties és, en general, baixa, encara que hi ha excepcions, com ara la distròfia de la membrana basal epitelial o la còrnia guttata (distròfia de Fuchs), i la repercussió que tenen és molt variable: des de passar completament desapercebudes o ser simples curiositats fins a provocar una pèrdua de visió severa i a constituir una indicació per al trasplantament de còrnia.

DISTRÒFIA DE FUCHS

La còrnia humana és la primera lent del sistema òptic ocular. És un teixit d’unes 550 micres format per cinc capes. La darrera capa de la còrnia és l’endoteli, format per una sola capa de cèl·lules hexagonals que gairebé no té capacitat de regeneració. Les cèl·lules endotelials són les responsables de mantenir la transparència corneal.

La distròfia de Fuchs és una de les malalties principals que afecten l’endoteli corneal.

En aquesta malaltia apareixen canvis degeneratius en les cèl·lules endotelials que comporten un envelliment prematur i una deterioració de la funció d’aquestes que, en estats avançats, provoquen un engruiximent corneal, edema i pèrdua de la transparència corneal, sobretot a primera hora del matí.

Si la visió es compromet de manera important, l’única solució és el trasplantament corneal, que actualment es duu a terme de manera selectiva mitjançant un trasplantament lamel·lar posterior (DMEK), en el qual es trasplanta l’endoteli sa amb l’objectiu que les noves cèl·lules endotelials trasplantades retornin la transparència corneal i, per tant, la bona visió al pacient.