Cataracta 23/03/2013

Què és la cataracta?

La cataracta és una de les alteracions oculars més comunes. Es defineix com qualsevol opacitat del cristal·lí.

El cristal·lí, un dels components essencials de l’aparell ocular, enfoca sobre la retina els rajos de llum incidents i, amb el pas dels anys, va perdent transparència. Encara que la cataracta tendeix a progressar de manera lenta, el procés habitual és que tots dos ulls acabin quedant-ne afectats, de manera que es genera enlluernament i desapareix parcialment o completament la imatge.

La cataracta és una patologia d’origen multifactorial, i el factor de risc principal és l’edat. Diverses malalties, com ara la diabetis, la hipertensió arterial i l’obesitat, juntament amb altres factors externs, com ara el tabac, l’alcohol, la desnutrició i les radiacions ionitzants, entre d’altres, intervenen en el procés de formació d’aquesta alteració ocular.

Classes de cataracta

A més de la cataracta senil, també hi ha altres classes de cataracta:

• La congènita i infantil, deguda a causes hereditàries o a altres alteracions del desenvolupament.
• La secundària a un traumatisme, l’associada a desordres del metabolisme o la que es genera com a efecte secundari d’alguns medicaments, entre els quals destaquen els corticoides. 

Quin n’és el tractament?

Malgrat l’esforç considerable dedicat a la recerca, no hi ha cap tractament farmacològic que previngui o guareixi la cataracta, i per això el tractament definitiu continua sent quirúrgic.

L’operació de cataracta és la cirurgia que es duu a terme més freqüentment en oftalmologia. La tècnica quirúrgica d’elecció per a extreure la cataracta és la facoemulsificació, una cirurgia que duem a terme per microincisió i sense sutures.

Abans de la cirurgia fem, de manera sistemàtica, un examen oftalmològic complet amb topografia corneal, microscòpia especular i biometria.

La intervenció de la cataracta és un procés ràpid i indolor, efectiu i amb pocs riscos. L’operació, que es duu a terme de manera ambulatòria i amb anestèsia local, consisteix a extreure el contingut del cristal·lí opacificat i a reemplaçar-lo per una lent intraocular de la potència adequada per a corregir el defecte refractiu associat.

Hi ha diversos models de lents intraoculars en funció de les característiques de l’ull.

• Les lents monofocals tenen un sol punt d’enfocament: de prop o de lluny. Quan el cristal·lí se substitueix per una lent monofocal, la visió de lluny millora notablement i es prescriuen unes ulleres complementàries per a la visió de prop.
• Les lents que permeten corregir la visió de lluny i de prop es divideixen actualment en dos grups principals: les acomodatives i les multifocals (bifocals/trifocals). Escollim la lent més adequada en funció de les característiques de l’ull i de les necessitats visuals de cada persona, segons les seves preferències, les activitats que duu a terme o la seva professió.

En el cas que també hi hagi astigmatisme associat elevat emprem unes lents especials que el corregeixen i que denominem tòriques. Aquestes poden ser, alhora, monofocals o multifocals, segons les necessitats de cada cas particular.

Després de l’operació, molts pacients noten una millora extraordinària, ja que la intervenció millora, a més del defecte de la cataracta, els defectes refractius, com ara la miopia o la hipermetropia que el pacient ja tenia.

A l’Institut de la Màcula elaborem un estudi personalitzat de cada pacient. A partir de les conclusions, triem la lent intraocular amb més precisió refractiva per a cada pacient, amb l’objectiu d’aconseguir la millor qualitat de visió després de la intervenció.