Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Accessibilitat
Aneu a dalt

Amunt

ENTREVISTA A LA DRA. FERRARO, OFTALMÒLOGA ESPECIALISTA EN MALALTIES DE LA MÀCULA, LA RETINA I EL VITRI

“Encara que només perdi la visió central, el principal temor d’un pacient amb DMAE és quedar-se completament a les fosques”

08/04/2018 · Notícia
Dra.Ferraro

Què és la retina i què és la màcula?
La retina és un teixit nerviós que es troba a l’interior de l’ull i recull els senyals lluminosos que són transmesos al cervell. No es pot substituir ni trasplantar. Estem fent assajos amb cèl·lules mare, però encara queda molt camí per recórrer. La màcula representa només una petita part de la retina, però és molt més sensible als detalls que la resta (l’anomenada retina perifèrica) i és la que ens permet realitzar tasques de precisió, com llegir, reconèixer una cara o conduir.

Què és la degeneració macular?
És la primera causa de pèrdua de visió al món occidental en pacients de més de 50 anys. Hi ha una sola forma de DMAE i eventualment tots els pacients tindrien la forma atròfica. Alguns desenvolupen un mecanisme reparador per compensar les cèl·lules que van morint, en aquest cas, parlem de forma humida. Aquesta patologia comporta una disminució de l’agudesa visual molt ràpida. La teràpia més efectiva són les injeccions intravítries d’Anti-VEGF amb les quals s’obtenen molts bons resultats en la majoria dels pacients. En la variant atròfica, fins i tot sense tractament, les cèl·lules van morint de forma progressiva i no es regeneren. Encara que la seva evolució és més lenta que la humida, també acaba afectant seriosament la visió. Des de l’Institut i la BMF seguim investigant per aprofundir en el coneixement d’aquesta malaltia i trobar teràpies el més aviat possible.

Quines són les principals formes de diagnòstic?
En primer lloc, avaluem l’agudesa visual. Després es fa una OCT (Tomografia de Coherència Òptica), una tècnica que ens permet veure les seccions de la retina in vivo i observar amb detall, a nivell cel·lular, totes les seves capes. En funció de cada cas, també podem fer altres proves complementàries com l’OCT-A (OCT angiogràfica), un examen diagnòstic vascular no invasiu, que ha permès canviar la manera d’entendre la retina en els últims temps. També fem servir l’angiografia amb fluoresceïna o amb verd d’indocianina i amb tot això disposem d’informació suficient per decidir com actuar.

Quant de temps requereix fer aquestes proves?
A l’Institut tenim interès en fer-ho tot al mateix dia. Això és molt important per als pacients perquè ràpidament saben què els passa i es pot iniciar, en el cas que sigui possible, un tractament, sense haver de demorar-lo.

Quins són els principals símptomes?
Són tres: la distorsió de les imatges (les línies rectes es veuen corbades); l’aparició d’escotomes (falta d’una part del camp visual) i la disminució de l’agudesa visual. Al principi, aquests canvis poden ser molt subtils, per això recomanem a partir de certa edat, realitzar controls periòdics. En aquests controls podem, per exemple, veure l’aparició de druses (dipòsits de material sota la retina que es produeixen de forma natural durant el procés d’envelliment) que poden ser precursores de la DMAE.

iMACULAreport-9 Destacado LUCIA1 (700x204p) 28Mz-CAT

Quines són les principals preocupacions dels pacients?
El principal temor del pacient és quedar-se cec. Nosaltres, en el cas de les malalties de la màcula, els hi expliquem que mai es quedaran totalment a les fosques. Tindran una manca de visió en el camp visual central (l’escotoma) però al voltant hi seguiran veient.

És important que els tractaments de DMAE estiguin personalitzats?
Cada pacient és diferent. En el cas de la DMAE humida, el nombre d’injeccions intravítries són un mínim de set el primer any segons estudis científics, i a partir d’aquí preferim ajustar la quantitat de forma individualitzada segons la resposta del pacient. En molts centres de França, Alemanya, Itàlia o Espanya s’administren menys injeccions de les desitjables (Luminous Holz FG et al. BJO 2013). Això és especialment greu ja que si no es tracta no es pot aturar l’avanç de la malaltia i la conseqüència és la pèrdua de visió.

Per què és important seguir investigant?
Com a metges tenim la vocació d’ajudar les persones, per això, la investigació és important per intentar aconseguir curar les malalties que ara no podem guarir. També és una forma de donar esperança als pacients perquè saben que mentre estàs investigant la possibilitat de curar-se existeix.

El passat mes de febrer va ser el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
Em semblen bones iniciatives per donar visibilitat a la tasca científica de les dones. Personalment admiro la doctora Rita Levi Montalcini, va ser una científica italiana i premi Nobel de Medicina el 1986. Per a ella el talent no és una qüestió de gènere perquè les dones i els homes tenen la mateixa capacitat intel·lectual, però una forma diferent d’afrontar la investigació per la qual cosa es complementen. A l’Institut de la Màcula i a la Barcelona Macula Foundation hi ha paritat pel que fa a la presència de metgesses i professionals de la salut, fet que sens dubte és un gran avantatge.

iMACULAreport-9 Destacado LUCIA2 (700x204p) 28Mz-CAT

Injeccions intravítriesDMAE exsudativa o humidaDMAE seca o atròficaOCT angiogràficaAngiografia amb fluoresceïnaAngiografia amb verd d’indocianina
Última modificació: 13 Novembre, 2019 - 17:13